"No fa gaire
temps, dos germans que vivien en granges veïnes van tenir problemes.
Va ser el primer conflicte seriós que tenien en molt de temps de
treballar junts. La seva bona relació va acabar de sobte. Va
començar amb un petit malentès i va anar creixent fins arribar a
ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un
intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.
Un matí, algú va trucar a la porta d'en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. Estic buscant feina per uns dies, —va dir el foraster, i potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a la seva granja i jo puc ajudar-lo.
Sí, —va dir el germà gran, —tinc un treball per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol, aquella granja. Allà hi viu el meu veí; bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre les seves eines i va desviar el llit del rierol i el va fer passar entre les dues granges perquè quedés clara la distància entre nosaltres.
Ell va fer això, potser per enfurir-me, però jo li vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca; una tanca de dos metres d'alt. No vull veure'l mai més!—
El fuster li va dir: —Crec que comprenc la situació. Mostri'm on són els claus i la pala per fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet.
El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va marxar a comprar al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant i clavant. Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster tot just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres!
En el seu lloc, hi havia un pont; un pont que unia ambdues granges a través del rierol! Era una fina peça d'art, fins i tot amb passamans. En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va anar des de la seva granja i va abraça el seu germà; tot dient-li: —Ets un gran amic, mira que construir aquest pont preciós després de tot el que he fet i he dit!
Els dos germans s'estaven reconciliant, quan van veure que el fuster prenia les seves eines. No, espera!— li va dir el germà gran. Queda't uns quant dies; tinc molts projectes per a tu. M'agradaria quedar-me, va dir el fuster, però tinc molts ponts a construir!"
Un matí, algú va trucar a la porta d'en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. Estic buscant feina per uns dies, —va dir el foraster, i potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a la seva granja i jo puc ajudar-lo.
Sí, —va dir el germà gran, —tinc un treball per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol, aquella granja. Allà hi viu el meu veí; bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre les seves eines i va desviar el llit del rierol i el va fer passar entre les dues granges perquè quedés clara la distància entre nosaltres.
Ell va fer això, potser per enfurir-me, però jo li vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca; una tanca de dos metres d'alt. No vull veure'l mai més!—
El fuster li va dir: —Crec que comprenc la situació. Mostri'm on són els claus i la pala per fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet.
El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va marxar a comprar al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant i clavant. Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster tot just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres!
En el seu lloc, hi havia un pont; un pont que unia ambdues granges a través del rierol! Era una fina peça d'art, fins i tot amb passamans. En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va anar des de la seva granja i va abraça el seu germà; tot dient-li: —Ets un gran amic, mira que construir aquest pont preciós després de tot el que he fet i he dit!
Els dos germans s'estaven reconciliant, quan van veure que el fuster prenia les seves eines. No, espera!— li va dir el germà gran. Queda't uns quant dies; tinc molts projectes per a tu. M'agradaria quedar-me, va dir el fuster, però tinc molts ponts a construir!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada