“La història d’una escola que va aprendre a volar”
Ahir vaig
veure aquest vídeo al bloc Educació i les TIC i el vaig trobar molt
interessant. És per això que m’he decidit a compartir-lo al bloc.
A grans
trets, es tracta d’una experiència duta a terme a l’escola Cor de Maria deSabastida, en la qual mestres i alumnes van enlairar-se i aprendre a volar. En
aquest viatge, van descobrir grans canvis, com són metodològics, organitzatius i d'aprenentatge. Sens dubte, una iniciativa
que hauríem de valorar.
És aquest el model educatiu més adient pel nostre centre i per al nostre alumnat? Diu una professora: encara no sé si aquest és el millor sistema pels nostres alumnes, però el que sí que sé és que aquest és millor sistema que els que teníem abans.
Tot seguit, esmento tot allò que he trobat rellevant de
cadascuna de les iniciatives que han pres a l’escola.
1) L'HORARI
A l'horari hi surten els professors i les
assignatures van variant.
Ara mirem l'horari per saber què ens toca. Abans no
calia; sempre era el mateix.
L'horari és allà, donant sentint a tota la feina però ja no és en blanc i
negre; és com una xarxa de goma que s'estira, que dóna vida i molta riquesa.
2) EL MATERIAL I L’ESTRUCTURA DE L’AULA
Tot és molt més flexible. Cada dia movem les taules
segons allò que treballem.
No he
trobat a faltar els llibres; muntar-te tu mateixa les fitxes dóna molta llibertat.
El treball és molt més creatiu i està més adaptat a la realitat del moment.
“Aquí
hacemos una cosa y después en la calle nos pasa y sabemos resolverlo”.
Penses
més; no només recordes la teoria que has estudiat.
Ara fem excursions, treballem amb Internet i no ens
limitem a resoldre fitxes.
Ho fem d'una manera més vivencial: toquem, olorem,
experimenten, treballem amb allò que els aporta la vida.
3) MÈTODES D’ESTUDI
Estudiàvem
i fèiem un control i ho vomitàvem tot.
Abans
estudiar era fàcil; els professors ens deien el que havíem de subratllar i ho
estudiàvem.
4) L’APRENENTATGE
Es diverteix i es veu com més adulta perquè és ella
qui decideix allò que és important.
Els alumnes són més reflexius, més crítics; controlen molt més el procés d’aprenentatge.
En Pau és un nen amb altes capacitats; el projecte ha permès que pugui volar més enllà sense que l’haguem d’aturar.
L'expressió oral ha
millorat al 100%, els nens i nenes són més expressius, saben ordenar el seu
discurs, saben treballar en grup, s'organitzen.
Coneixen l'entorn
més proper.
Ens agrada més fer
que escoltar.
L’activitat que més
m’ha agradat és la xarxa d’intercanvi de coneixement perquè vaig aprendre a fer
coses noves i vaig aprendre coses noves dels altres.
La motivació és essencial per seguir aprenent; troben utilitat
als continguts d’aprenentatge.
Aquest és l’objectiu, aprendre i
passar-ho bé.
Us convido a fer-li un cop d’ull, així com
també a no deixar que s’escapi l’avió. Si cada vegada és més difícil, també ho
hem de fer més divertit. Aprendre és molt emocionant! Enlairem-nos!
Per veure el vídeo, heu de clicar sobre la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada